Quan tenia 16 anys, una amiga meva i jo, anàvem a donar tombs pel poble, que havíem de fer sinó? Menjar pipes a la rambla (darrera la biblio, quantes vivències que em venen al cap ara...), anar al racó a fer birres, fumar d’amagat a les barcelonetes ...., i un dia, ens va donar per mirar les façanes del nostre poble. Curiós, perquè la gent no acostuma a mirar-les, normalment tothom mira endavant o a terra , i mira que més d’una som maques i amaguen una mica de història del nostre poble.
Total, que just després de plegar de la feina, i amb la càmera de fer fotos a la bossa, m’he dedicat a recórrer alguns llocs de Vendrell que m’havien fet gràcia fa uns anys enrere.
Aquí teniu alguns d’ells:
Motor Barot:Situat al final del carrer Santa Anna, just a la cantonada. Antigament hi havia un taller (segons em va explicar el meu pare), on només hi ha quedat el cartell. Deu fer molts anys, perquè en la meva memòria no hi ha constància d’això, de fet al meu pare també li va costar recordar-ho (també es podria dir que a casa som una mica desmemoriats....). Curiós no?

El retrovisor:
Al carrer Barceloneta baixa, hi ha una casa on te un retrovisor posat a la finestra per poder veure qui hi havia a la porta d’entrada quan picaven al timbre. Una dona molt avispada, si no interessava obrir, es feia la sorda i punt.
Cal Figueres (cal canyes, de tota la vida):Aquí es on fan els cigrons i les llenties més bones de El Vendrell, però a part d’això, tenen un rellotge de sol molt pintoresc. Es força nou, però sempre m’ha agradat i he trobat entranyable l’amo de la botiga. Per “documentar-me” una mica, he entrat a saludar-lo i m’he posat a parlar amb la seva dona, ja que la meva pregunta era quina casa era la més antiga del barri. En aquells moments hi havia una senyora gran comprant i han començat a discutir si era la del Eures o la del notari, jo no he volgut entrar en disputes així que m’he acostat a la casa i quan anava a fer la foto, m’he topat amb el Tomàs, un senyor que viu a barceloneta alta i que ens coneixem de tota la vida, ell m’ha ratificar que evidentment era la casa de l´Eures, així que també l’hi he fet la foto.
Casa Eures, la més anitga del barri.
Cal Mumbru:Entranyable botiga al centre del poble, reconec que quan era petita em feia una mica de respecte entrar-hi, tot fosc amb aquell taulell interminable i tot ple de catifes, teles, coixins. Ara passa a ser propietat de l’ajuntament (si no tinc mal entès) per fer-hi unes oficines, però no entrarem en aquest detalls.....
Estatueta a la façana del carrer dels cafès:Si us dic la veritat, això ho vaig descobrir fa poc, no ho havia vist abans. L’homenet dalt del cavall i amb una bandera, suposo que serà sant Jordi, però no ho se del cert...si algú ho sap, si us plau, que m’expliqui que simbolitza......
Amb tots els respectes a ca l’Altet (on fan els millors croissants de xocolata del mon), qui no ha entrat mai a comprar-hi alguna cosa?l’any que ve, aquesta botiga de tota la vida, farà cent anys que es va fundar. Jo, m’hi he passat moltes hores aquí dintre jugant amb la Marta, arrancant llimones al pati del darrere, jugant a cartes o transformant unes cadires velles amb paper maxer..... no us explico com van quedar perquè feien por!!

La Font de la rambla:Antigament, ja hi havia una font, i amb els anys la van tornar a fer, el curiós es que he trobat la germana petita d’aquesta font, que està a la gasolinera de la cometa, una altre cosa que no m’explico i que si hi ha algú que ho sàpiga que m’ho expliqui també. Que coi hi fa una font tant maca en una gasolinera????
Potser si que estic una mica com un llum, però que coi, es el meu poble,el meu barri i me´l estimo tal com és.
Salut!!


10 comentarios:
les fotos han quedat una mica tortes, però l´esencia del tema es el mateix!!jeje coses que passen quan publiques les coses amb una mica de pressa....
Et falta cal Mumbru. A veure que passa amb ell. Molt interessant tot plegat.
Eiiii!!que el Mumbru ja hi es!!!mira-ho bé!!!
Senzillament impresionant Pepa, cada dia et superes més, aquest blog és de 10! Enhorabona
Ostia, m ha agradat...Aquest post es mereix una segona part. Felicitats.
Amb permis opino, ok? De fet no se qui ets, jo he decorbert aquest log i d'altre mitjansant el log del Reka. Aquest blog m'ha fet gracia perque, fara uns 12 anys, vam muntar una gimkana a uns casals d'estiu d'aquest pal i osties, m'he emocionat.
Aposto per una segona part!
Felicitats!
PD: no tinc nio c trencada ni accentys, ho sento!
jajajaja sisisisi ara ja se qui ets. Vaig marxar el 23 de setembre a India. Ara soc a Nepal, a punt d'anar a l'Everest en un terkking per lliure de 18 dies. Tornare el 22 de desembre.
Salut i fot-li canya al blog
Namasteee
PD:estas convidada a visitar el meu quan vulguis. Ja penajre les fotos del trekk
Molt bo aquest post. He flipat! Sobretot amb el retrovisor! Com el peri, crec que es mereix 2na part! Ja hi pensaré i a veure si me'n ve alguna de curiosa.
un post genial. enhorabona!
xavier!!merci, venint de tu em fa molta gràcia!!!intentarem fer una segona part, però a veure que surt!!! m´he deixat de comentar la boiga de les arcades,la de la roba de nen petit!però ja en parlaré an seguent post!!jejeje
Publicar un comentario en la entrada