La cisterna del Park Güell, un espai màgic( per cert, aquesta és el comentari que fa 100)

Dimecres al matí feia un dia esplèndid a Barcelona, i per una qüestió de feina vaig anar al Park Güell. Ja per si mateix, aquest espai és màgic i d’una gran bellesa, però jo vaig poder gaudir d’un privilegi del que molts n’han sentit a parlar, i pocs l’han pogut veure en directe: visitar a la cisterna que s’amaga sota la Sala Hipòstila.

Moltes vegades havia sentit a parlar d’aquest espai recòndit, però no hauria cregut mai que fos un lloc tan màgic. A les 11 del matí un operari va aixecar la que fins aquell moment semblava una simple tapa de serveis situada en plena sala de les columnes. La veritat és que entrar per aquell forat feia una mica d’angúnia, però un cop a dins, us puc assegurar que la visita valia molt la pena.

Es tracta d’un espai ampli, amb gruixudes columnes que es corresponen amb les de la Sala Hipòstila, i amb un acabat impropi d’un lloc destinat a no ser mostrat al públic, però que tot i la seva foscor Gaudí va decidir construir-lo com si es tractes d’un espai visitable.

Sempre s’ha dit que l’aigua quan l’any 1900 Antoni Gaudí va rebre l’encàrrec del senyor Güell de dissenyar una ciutat- jardí a les afores de Barcelona, ell va idear un interessantíssim treball d’enginyeria, i que entre els projectes destacats hi havia el d’aprofitament de totes les aigües pluvials que es recollien a la gran Plaça de la Natura, situant-hi a sota la Sala Hipòstila amb les seves 86 columnes de pedra artificial, algunes d’elles travessades per un tub de ferro que permetia recollir l’aigua i emmagatzemar-la a la cisterna subterrània. Aquest sistema quedava rematat amb l’escultura del Drac de “trencadís”, col·locat a l’escala principal del parc, que tenia la funció de sortidor de l’aigua sobrat de la cisterna.


Però aquesta interessant teoria es va veure desmuntada durant la meva visita. Tal i com em va fer veure la conservadora del parc, cap de les columnes de la cisterna està foradada. Ella em va explicar que dubtava molt de que finalment Gaudí hagués realitzat el seu projecte, ja que no hi havia cap sistema que permetés entrar aigua des de les columnes de la Sala Hipòstila. Les marques d’aigua que es veuen a les parets de la cisterna, que demostren que en algun moment aquesta va estar plena d’aigua, situació que no s’ha repetit en les darreres dècades, ve donada a que la construcció del parc va coincidir amb una època de moltes pluges a Barcelona, però que després mai més s’ha omplert.

Parlant de marques a les columnes de la cisterna. Gairebé totes tenen pintades una creu vermella a la seva part superior, símbol que també es repeteix, i en dimensions majors, al terra de la sala. Ara per ara ningú sap que signifiquen, tot i que hi ha constància de que van ser fetes en època de Gaudí. Les interpretacions són moltes, però darrerament les persones que volen relacionar la figura de Gaudí amb el món de la massoneria hi ha volgut trobar moltes connexions...., però crec que encara falta molt per descobrir.