Tu cuenta
Comunidad
Temas (Últimas)
Más |
Ver notícia
CIM, ni si, ni no, tot el contrari (II)
http://elnorddelpenedes.corank.com/tech/story/cim-ni-si-ni-n...
Enviado por
jordivolta
hace 21 meses, 1 día, 12 horasEn un altre apartat, “No fem el CIM” ens informa de que:
"El CIM Penedès (Centre Integral de Mercaderies) és un projecte que pretén convertir 186 hectàrees entre els municipis de Banyeres, l'Arboç i Sant Jaume en un MACRO Polígon Industrial. Aquesta superfície de ciment, equivalent a uns 250 camps de futbol i 4 vegades més gran que el CIM Vallès, convertirà aquesta zona en un parc logístic sense valor afegit i generarà un tràfic diari de més de 10.000 vehicles. La construcció del CIM suposarà el col·lapse de carreteres, l'augment de la contaminació, la falta d'aigua, l'increment desmesurat de la població, la saturació dels serveis sanitaris i la pèrdua de la identitat pròpia de cadascun dels nostres pobles i de tot el Penedès"
Del projecte, efectivament, es pot dir que: és faraònic, ocupa un lloc excessiu i crearà tensions d’infraestructures. Ara bé, dir que el parc "no tindrà valor afegit"...no entenc com es pot fer caber, en la mateixa frase, amb “l’increment desmesurat de la població”. Vaja, que els nous habitants no menjaran, no es vestiran, no gaudiran, no viuran, ni conviuran. A part, només cal mirar el cordó de la costa (també punts de l’interior de la comarca) a l’estiu i caps de setmana per adonar-se de que hi ha col·lapse de carreteres, augment de la contaminació i saturació dels serveis sanitaris. La manca d’aigua, per desgràcia, està tan generalitzada, que ja no se sap per on posar-hi ma. A la “pèrdua de la identitat pròpia de cadascun dels pobles” no hi veig cap problema, en observar com –tots ells– han solucionat amb un èxit total els problemes de la immigració (la dels anys 50, la dels 90 i la d’ara).
Si fem una foto d’ara, doncs, els problemes no són gaire diferents dels que ens plantejaria el CIM.
Malgrat el període estival, la nostra comarca està mancada del nivell industrial d’altres. Lògicament, també és inferior el seu percentatge en empreses de serveis, una cosa porta a l’altre. Només cal veure les andanes de les estacions de tren i els nusos de carreteres de la comarca a certes hores del matí per adonar-se que la majoria de la nostra gent ha de desplaçar-se a comarques veïnes per a treballar. Podem defensar que això es deu als nouvinguts de Barcelona i rodalies. El cert és, però, que una gran part dels nostres fills han de trobar feina lluny del Penedès. Un símptoma no gens favorable.
La que, tot sovint, anomenem “societat del benestar” es basa en un equilibri tan delicat com macabre. Generem una quantitat ingent de necessitats que comporten una gran quantitat de residus i noves necessitats. Dels darrers, la nostra comarca en pateix a l’estiu. Hem d’afegir-hi les vies de comunicació (carretera i ferrocarril) que parteixen en dos el territori...
Fins fa dos anys, les úniques comarques de Catalunya que no disposaven d’hospital comarcal eren Les Garrigues i el Baix Penedès. Ells encara no en disposen. Critiquem, amb tota la raó del món, la poca descentralització; però la volem interessadament. Ens interessa la de la sanitat, l’educativa, la que ens afavoreix. No volem la que porti conflictes o tensions. Semblem la sogra que deia: Qui els hi fa el nas, que els porti al braç! Malgrat que el qui posa el braç i el qui puja al braç hauran de pagar-li a la sogra la pensió de jubilació, la despesa sanitària i si cal, integrar-la a la llei de dependència. N’hi ha d’altres que diuen que, ells, ja paguen els seus impostos per què els hi solucionin. Que feliç viure enganyat. I perillós. Per altra banda, la voluntat de la gent és important, organitzar-la és positiu. Prou difícil és posar-nos d’acord uns quants com per no donar-li embranzida i representativitat.
Senyors, no sé com ni de quina manera però, tard o d’hora, haurem d’entrar al club de la vessant negativa de la cooperació. Igual ho fem, ara, amb el CIM o més tard amb no sabem què. El número de loteria el tenim a la butxaca i als jocs d’atzar, a la llarga, sempre si perd. No voldria caure en la demagògia d’aventurar que el que vindrà, si no es fa el CIM, serà pitjor. Si més no, renego dels altres demagogs que postulen en el sentit d’oposar-se a tot i fer pensar (ells no ho pensen) de que sempre es podrà sortir incòlume del “progrés”, tal com aquest s’entén en els nostres dies.
Ni sogres, ni innocents, ni demagogs. Si més no, sempre queden les armeries. Formar piquets, al preu que va la ma d’obra, és insostenible.
Jordi Voltà
Calafell, Baix Penedès (no adherit).
#1 - Por Fol2, hace 20 meses, 2 semanas, 1 día, 13 horas.
Ah, està bé, visca l'actual model de societat, visca la urbanització indiscriminada, la incoherència de "el progrés econòmic" vs "la sostenibilitat", la metropolinització del Penedès...
A Catalunya la planificació sempre s'ha fet de pena, i que un il·luminat em vingui a justificar que ens trenquin bruscament la nostra manera de viure per un suposat "progrés econòmic" (inversament proporcional al benestar social del Penedès) em sembla un insult a la intel·ligència... Si algú vol treballar de valent i viure en grans ciutats que foti al camp. Aquí sempre hem viscut fora del progrés, i no crec que sigui indispensable que la cosa canviï... Al Vallès o al Baix Llobregat segur que n'hi volen de gent que pensa d'aquesta manera. #2 - Por jordivolta, hace 20 meses, 2 semanas, 23 horas.
Benvolgut Fol2: El model de societat no és d'avui, fa dies que es cou. La urbanització discriminada (sense el prefixe "in" que tu li poses) fa massa temps que troba arrelat a la nostra comarca i la incoherència entre el progrès i la sostenibilitat sempre serà difícil d'ajuntar. La metropolització del Penedès és pròpia de la proximitat a la capital. En això, poca cosa hi podem fer; si no és preparar-se, projectar...o començar a correr. És mentida que a Catalunya es planifiqui de pena. Cap regió d'Espanya a acollit més immigrants (de tot tipus) que nosaltres: distorsionant tan poc les variables de productivitat, assitència sanitària, seguretat social, aportació al fons de solidaritat i cooperació, etc. Parles de la nostra/vostra manera de viure per un "suposat?" progrés econòmic. Mira noi, és questió de limitar el microcòsmos on vius. Si tu vols viure en una masia, pots fer-ho com els de TV3 i fer-ne un experiement. La gent sense probatures vincula el progrés a certes "molèsties", "inconvenients" o "benestar social" (t'ho poso amb cometes per no ofendre't). El cert és que, al contrari del que dius, la gent VOL/HA de treballar de valent i NO vol viure a la ciutat. Dius que, aquí, sempre hem viscut fora del progrés (sisplau, a mi no m'hi comptis). Pots posar franctiradors als límits de la comarca i abatre qualsevol que vulgui "incordiar-te". El meu consell -si vols acceptarlo- és forçar els nostres ajuntaments i consells comarcals a planejar i consensuar amb Generalitat i Govern Central els nous espais, serveis i infrastructures per acollir convenientment (i si vols tu, sense excés) els nous habitants del Penedès. Només un sugeriment: torna a llegir l'article. Digas-li a la gent que el progrés és una utopia, que tu ja saps que viuen bé, que no creus indispensable que "la cosa" canvii i que, si no ho troben correcte, que planifiquin un trasllat al Vallès o Baix Llobregat. Ah! quan vulguis dialogar de plans, maneres, projectes, accions, estudis...no dubtis en comentar-m'ho. Salut i comarca, company!
|
